martes, 22 de enero de 2013

VISIONES

 MIkel Goldstain. 
Registrado en la Propiedad Intelectual.





Todos esos que se piensan que por que pintan, cantan, escriben,esculpen, fotografian, actuan, son modelos...son diferentes al resto de los mortales y se agrupan entre ellos, desde la última élite a la primera elite, convirtiendose en selectos clubes...cretinismo en estado puro.
Principio del formulario

España es un gran país...sino fuera por los españoles. Cataluña es un gran país...a pesar de los catalanes...El país vasco es un gran país, por encima de los vascos...Galicia es una entelequia, a causa de los gallegos. Andalucia es una abstracción, por culpa de los andaluces. Castilla...es un anacronismo, por error de los castellanos...en fin, en fin...España es eso...¿Qué és España?
Principio del formulario

Viejos mitos gastados...Destruir y construir...
Principio del formulario

Respecto a todo lo que ocurre en este país: PP, Convergencia i Unió, Duran i Lleida, BArcenas, Urdargarin...apatía...millones de parados...miles en el futbol,etcetera.Nacionalismos...etcetera...tengo solo una palabra: MIERDA.

Sentir una suave caricia de alguien que quieres muchisimo y te quiere, sin mas carga que sentirse natural, sin fingimientos, sin teatros, sin condiciones de genero...


Algo que no tiene importancia: Me gusta el sexo. Me gusta leer. Me gusta tertuliar. Me gusta conocer buena gente. No me gusta ofender. No me gusta discutir. No me gusta la violencia. No me gustan los trepas. No me gustan las élites, ni los que inventan diferencias...Soy ateo, entusiasta, pesimista a medias. Optimista a duras penas... 



Veo por aqui a tantos trepas que tienen amigos algo famosillos y se ponen con ellos en fotos por que ssua migos les han enchufado en tal y cual editorial...en fin...tengo que comprar pescado en el mercado.Adiós.

domingo, 13 de enero de 2013

BREVE NOTA PARA ESCEPTICOS


MIKEL GOLDSTAIN- derechos de autor reservados.

Enero 2013- Barcelona.



El mundo es mentira. Es de una maldad insufrible. Solo existen momentos puntuales de bondad. Algunos seres espirituales. Los niños, que aún conservan su inocencia, nos purifican con sus actos. Algunas personas mayores de vuelta de todo. Lo demás es de una maldad insufrible…insoportable…lo importante: mantener el espíritu de niño, no de infanticida. Tener los ojos abiertos,  y saber hacer bien y no mires a quién…tener salud y seguir adelante. Dar cariño y ser amable y defenderse. Y ya está…el resto es sobrante…pura vanidad de gente que confunde sus valores como personas, con sus cargos, con su poder, con su prepotencia…total, para luego morirse, al final como todos…eso sí, habiéndose llevado la mejor tajada, a costa de todos. Mierda.




martes, 8 de enero de 2013

Artículo- Albert Calls: DIAS DE FUEGO EN LA HABANA.



 Saludos y felicitaciones por el Nuevo años, que se inicia. Comenzamos con un artículo escrito el año pasado , de Albert Calls, sobre la obra: DIAS DE FUEGO EN LA HABANA.  El árticulo en catalan, lo publicó, en su genial blog. Asi que adelante.
 
diumenge 29 de juliol de 2012
DÍAS DE FUEGO EN LA HABANA
'Días de fuego en La Habana', de Damián Patón,  novel·la publicada per Bohodón Ediciones, tracta el viatge a Cuba d'un escriptor en plena crisi existencial: Moisés Clavijo, però és el pretext per explicar el buit en el qual viuen els personatges que poblen, a la deriva vital, aquesta interessant obra narrativa: 

El buit personal de Clavijo i la frustració personal i col·lectiva del seu país: España vista des de la perspectiva d'una persona que viu a Catalunya. Es planteja, alhora, una gran metàfora del fracàs de projecte que suposa, en sí, el Primer Món del segle XXI, en contraposició amb el Tercer.

El buit del jutge de menors Terré, que ha fracassat des del triomf professional extern, com els seus companys en el viatge que fan a Cuba. Buit personal i sexual, contradicció entre el que fa i el que és, fracàs amb la seva dona que mor, curiosament, un 11M (moment històric no escollit gratuïtament per l'autor).

El buit sexual i la frustració d'Iker. Que aquest personatge sigui basc és una certa crítica que per damunt de la política acaben imposant el seu pes, sempre, els temes personals, els que ens colpegen més durament.

Més buits: buit del transexual cubà Karim; buit del policia Oswaldo; el de la nena cubana que queda embarassada del jutge i que busca diners per tirar cap endavant...

Aquesta és, indubtablement, una novel·la existencial sobre la buidor que viu l'ésser humà, que atrapa el lector des del principi i l'enxampa i sedueix. A més,  amb una certa clau Almodovariana, planteja l'angoixa i la frustració del viure contemporani, lligada amb la recerca de la identitat sexual d'alguns dels protagonistes.

L'autor, Damián Patón, però, ha distorsionat la realitat i amb tints de surrealisme i òptiques tan reals com esperpèntiques, i ens parla del desengany pel propi país i per l'existència humana.

Enmig d'una oferta literària d'encàrreg, en mans dels tecnocràtes que regeixen la majoria d'editorials d'avui en dia i de mercenaris que en la majoria dels casos hi campen lliurament, la novel·la de Patón brilla amb la convicció que la literatura és ser valent i dir les coses.

Les contradiccions dels personatges d'aquesta singular novel·la, són alhora les d'un món a la deriva, sempre a punt del caos, com demostra l'atemptat de Madrid i les últimes ratlles del final del llibre, el que saben fer els bons escriptors de fons: una mirada a l'abisme.
Publicat per Albert Calls a 11:15
Etiquetes de comentaris: Llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari
Els meus espais
Arxiu del blog
Seguidors
Dades personals
La meva foto
ALBERT CALLS i XART (Cabrera de Mar, 1966). Periodista i escriptor.


Plantilla Simple. Imatges de plantilla per luoman. Tecnologia de Blogger.