Saludos y felicitaciones por el Nuevo años, que se inicia. Comenzamos con un artículo escrito el año pasado , de Albert Calls, sobre la obra: DIAS DE FUEGO EN LA HABANA. El árticulo en catalan, lo publicó, en su genial blog. Asi que adelante.
diumenge 29 de juliol de 2012
'Días de
fuego en La Habana', de Damián Patón, novel·la publicada per Bohodón
Ediciones, tracta el viatge a Cuba d'un escriptor en plena crisi existencial:
Moisés Clavijo, però és el pretext per explicar el buit en el qual viuen els
personatges que poblen, a la deriva vital, aquesta interessant obra
narrativa:
El buit
personal de Clavijo i la frustració personal i col·lectiva del seu país: España
vista des de la perspectiva d'una persona que viu a Catalunya. Es planteja,
alhora, una gran metàfora del fracàs de projecte que suposa, en sí, el Primer
Món del segle XXI, en contraposició amb el Tercer.
El buit del
jutge de menors Terré, que ha fracassat des del triomf professional extern, com
els seus companys en el viatge que fan a Cuba. Buit personal i sexual,
contradicció entre el que fa i el que és, fracàs amb la seva dona que mor,
curiosament, un 11M (moment històric no escollit gratuïtament per l'autor).
El buit
sexual i la frustració d'Iker. Que aquest personatge sigui basc és una certa
crítica que per damunt de la política acaben imposant el seu pes, sempre, els
temes personals, els que ens colpegen més durament.
Més buits:
buit del transexual cubà Karim; buit del policia Oswaldo; el de la nena cubana
que queda embarassada del jutge i que busca diners per tirar cap endavant...
Aquesta és,
indubtablement, una novel·la existencial sobre la buidor que viu l'ésser humà,
que atrapa el lector des del principi i l'enxampa i sedueix. A més, amb
una certa clau Almodovariana, planteja l'angoixa i la frustració del viure
contemporani, lligada amb la recerca de la identitat sexual d'alguns dels
protagonistes.
L'autor,
Damián Patón, però, ha distorsionat la realitat i amb tints de surrealisme i
òptiques tan reals com esperpèntiques, i ens parla del desengany pel propi país
i per l'existència humana.
Enmig d'una
oferta literària d'encàrreg, en mans dels tecnocràtes que regeixen la majoria
d'editorials d'avui en dia i de mercenaris que en la majoria dels casos hi
campen lliurament, la novel·la de Patón brilla amb la convicció que la
literatura és ser valent i dir les coses.
Les
contradiccions dels personatges d'aquesta singular novel·la, són alhora les
d'un món a la deriva, sempre a punt del caos, com demostra l'atemptat de Madrid
i les últimes ratlles del final del llibre, el que saben fer els bons
escriptors de fons: una mirada a l'abisme.
Els meus espais
- Cabrera Decideix 25A
- CafeTinta
- Cartes sense sobre
- El Gòlem
- El Quadern d'Albert Calls
- El riu
- Els llibres de Proa Premià
- Escrits a Cabrera
- La veu del roure
|
Arxiu del blog
|
Seguidors
|
Dades personals
ALBERT CALLS
i XART (Cabrera de Mar, 1966). Periodista i escriptor.
